Fauna i flora

Encara que les platges del municipi de Palma són urbanes i tenen un ús fonamentalment lúdic, no hem d'oblidar que són espais naturals que compartim amb molts altres éssers vius des de fa centenars d'anys. Tot i que són ecosistemes on hi conviuen els usos socials i lúdics que exerceixen una forta pressió antròpica, hi trobem hàbitats i espècies protegides per la directiva d'hàbitats i espècies que mereixen especial atenció.

La costa rocosa encabeix comunitats i espècies vegetals adaptades a condicions de salinitat, onatge i vent, amb presència de saladines i fonoll marí, entre d'altres. També hi trobam el lliri de mar (Pancratium maritimum) que floreix a finals d'estiu.

La zona del Carnatge compta també amb un gran interès naturalístic. Aquí es conserven les comunitats vegetals de litoral rocós que era present altre temps a tota la vorera de mar de la badia de Palma. A la zona s'han citat espècies de gran importància i singularitat: savines que constitueixen el darrer savinar del municipi, gatovells (Launea cervicornis) i una planta endèmica que a Mallorca només es troba en aquest indret: Helianthemum marifolium subsp. origanifolium, catalogada en perill d'extinció

Gran nombre d'ocells marins són visitants habituals del coster, entre els quals destaquen la gavina corsa Larus audouinii, la baldriga Puffinus mauretanicus, el virot Calonectris diomedea i el corb marí Phalacrocorax aristotelis.

Les praderies de Posidònia oceànica són el refugi de moltes espècies de peixos, estrelles de mar i nacres (Pinna nobilis). Els anomenats alguers tenen un paper important en mantenir una bona qualitat i transparència de l'aigua per què retenen sediments en suspensió i emeten oxigen. També contribueixen a mantenir la línia de costa i evitar l'erosió de l'arena mitjançant la deposició de les restes de fulles i rizomes a les voreres de les platges. I juguen un paper cabal en la lluita contra el canvi global perquè retenen gran quantitat de carboni en els seus esculls durant segles i fins i tot, mil·lennis.

Aquest hàbitat es troba greument amenaçat per la pressió humana i en retrocés a la badia de Palma. Les aigües riques en sediments i nutrients que s'aboquen a la badia són responsables de part d'aquest deteriorament. Així com també, impactes més puntuals com la construcció d'infraestructures i el fondeig d'embarcacions sobre els alguers.

A l'Atles de les Praderies Marines d'Espanya  publicat per l'IEO l'any 2015, es posa de manifest: "El cas de la praderia de Posidonia oceanica de la badia de Palma de Mallorca és probablement, el cas més destacable de regressió i deteriorament d'aquest hàbitat prioritari a Balears, i també un dels més destacables de la costa mediterrània espanyola".

En els darrers anys es produeix un desequilibri en el medi ambient que afecta moltes d'aquestes espècies, algunes de les quals sofreixin augments considerables de població com els grumers, i més concretament la Pelagia noctiluca, que apareix ocasionalment en grans grups un parell de vegades a l'any a les illes Balears.