El Batle i la regidora Truyol presenten les principals mesures del document que es preveu aprovar inicialment el primer quadrimestre del 2021

José Hila: "Incorporam la visió de la sostenibilitat i de la lluita contra el canvi climàtic, aposta per l'habitatge assequible i una ciutat compacta i propera, que impulsi nous sectors econòmics"

Palma, 22 de juny de 2020.- El batle de Palma, José Hila, i la regidora de Model de Ciutat, Habitatge i Sostenibilitat, Neus Truyol, han presentat avui el document esborrany del Pla general i les principals mesures que es proposen.

"És un dels documents més importants perquè dibuixa la transformació que volem implementar i que incorpora els eixos essencials que estam dissenyant per a Palma: ha de ser una ciutat sostenible, saludable, basada en la igualtat i en la prosperitat compartida, en la diversificació de l'economia local", ha explicat el batle.

Hila ha posat en relleu que el nou Pla general deixa enrere el PGOU del 98 i incorpora el model de desenvolupament sostenible d'acord amb els 17 Objectius de desenvolupament sostenible de Nacions Unides i els de la nova Agenda Urbana Espanyola. D'aquesta manera, ha detallat, "ordenam el territori per a evitar la dispersió, prevenir els impactes del canvi climàtic, afavorir la proximitat i la cohesió social, garantir l'accés a l'habitatge, i afavorir la diversificació de l'economia local".

"El Pla general és una oportunitat per a millorar la qualitat de vida de les persones, ara i en els propers 20 anys. La pandèmia provocada pel covid-19 ens demostra la necessitat de dissenyar una ciutat pròxima, amb espais verds, habitatges assequibles i una econòmica diversificada".

Per la seva part, Truyol ha afegit que el Pla general "dona resposta als reptes ambientals, socials i urbanístics de la ciutat d'ara i dels propers 20 anys amb una estratègia innovadora, basada en el desenvolupament sostenible i la justícia social i la humanització de la ciutat".

La regidora ha destacat el compromís amb els diferents documents i processos participatius que s'han duit a terme amb anterioritat. De fet, avui a primera hora s'han exposat les principals línies de proposta del nou Pla general als membres del Consell d'Àrea de Model de Ciutat, conformat per entitats veïnals i socials, col.legis professionals i grups polítics. Truyol s'ha compromès amb el consens polític i social: "Feim una proposta de Pla general que volem que compti amb el consens social majoritari, perquè és el millor Pla general per a la ciutat i per a la qualitat de vida dels veïns i veïnes de Palma".

5 EIXOS 10 MESURES

La revisió del Pla general s'ha articulat segons cinc eixos, que desenvolupen diferents mesures:

1. Obrir Palma als barris i pobles. Una ciutat estimada. El nou Pla general aposta per una ciutat de 15 minuts, policèntrica, on els centres de referència siguin els mateixos barris que disposin de mescla d'usos. Això s'aconsegueix gràcies a l'urbanisme sostenible i feminista, és a dir, que implica una reducció del consum de territori i optimitzar l'espai urbà. Al mateix temps, una ciutat estimada és aquella que posa en valor el patrimoni natural, rural i urbà, com a garantia d'identitat i memòria col.lectiva.

2. Obrim Palma a la mar i a la natura. Significa que regeneram el territori amb més infraestructura verda mitjançant corredors verds. Tancar el cicle de l'aigua, fent de Palma una ciutat més permeable (espais verds i renaturalitzats).

3. Obrim Palma a la mobilitat sostenible. Implica una organització urbana basada en barris autosuficients i un sistema de carrers basat en el sistema de superilla, reduir carrers motoritzats i incrementar qualitat i accessibilitat als espais públics.

4. Obrim Palma a les persones, ciutat inclusiva i justa. Amb l'ampliació del parc d'habitatges assequibles actuam davant l'emergència habitacional. I una ciutat justa és aquella que garanteixi la cohesió i la diversitat social en els seus barris, i per això és essencial un habitatge assequible.

5. Obrim Palma a la diversificació econòmica, ciutat de trobada i intercanvi. Model econòmic obert a la diversificació econòmica mitjançant la transició ecosocial. Aposta per una economia urbana competitiva, i el desenvolupament de la cultura i la innovació, la ciència i la tecnologia i de la creativitat individual i col.lectiva.

El Pla desenvolupa aquests principis bàsics en anàlisi i proposa mesures concretes, i que es resumeixen en 10 mesures principals:

1. Reducció considerable del consum de territori en relació amb els plans anteriors

L'escenari de creixement poblacional és moderat i preveu que Palma creixi en 66.892 habitatges més dels que té actualment.

Amb aquesta projecció demogràfica s'estima que la demanda d'habitatge serà de 53.218 habitatges el 2040. La resposta a aquesta demanda es proposa que es resolgui de la següent manera: 81% sòl urbà i 19% sòl urbanitzable.

Es redueix el consum de territori fent un aprofitament òptim del sòl establint uns criteris d'ús racional i de sostenibilitat. És a dir, s'aposta per la ciutat compacta, no dispersa, amb urbanitzables d'alta densitat que incorporin la mescla d'usos a la vegada que es fa compatible amb l'entorn natural.

El nou Pla general aconsegueix donar cabuda a les necessitats dels pròxims 20 anys (habitatge, zones verdes, equipaments, activitats productives, etc.) disminuint en 174,1 ha l'ocupació de sòl urbà i urbanitzable en relació al PGOU vigent.

2. INCREMENT DE LA PROTECCIÓ DEL SÒL RÚSTIC

El nou Pla general proposa classificar com a sòl rústic zones amb molt baixa densitat, que responien al model de dispersió i localització aïllada, afectació a valors ambientals o paisatgístics i en alguns casos han renunciat al desenvolupament urbanístic, i resulten innecessaris per a atendre les necessitats de la població.

Desclassificació de 212,31 ha més. Aquestes són Son Gual, Gènova, Pontiró, Son Garcia Vell, Son Pardo, les Calafates.

3. PALMA MULTIPLICARÀ PER 8 L'HABITATGE SOCIAL

El nou Pla general va molt més enllà dels mínims que preveu el marc legal vigent en habitatge, ja que es necessita marcar un clar punt d'inflexió, i impulsar polítiques valentes per a facilitar l'accés a l'habitatge.

El 47,58% de l'habitatge nou serà habitatge protegit (7.808), en els nous urbanitzables i sòls urbans de transformació, com ara Son Busquets.

Actualment, Palma compta amb 0,89% d'habitatges socials (1.548) entre PMH i IBAVI, però les projeccions del nou Pla general faran que el 2040 arribi al 6.05%, és a dir, 12.174 habitatges socials. Això significa que Palma multiplicarà per 8 l'habitatge social. És a dir, multiplicarà per 4 la mitjana estatal en habitatge assequible.

4. CAP A UNA CIUTAT AUTOSUFICIENT I RESILIENT ENFRONT DE L'EMERGÈNCIA CLIMÀTICA

Significa prendre mesures d'adaptació al canvi climàtic i concebre la ciutat com a ecosistema: des de la serra de Tramuntada fins a la praderia de posidònia, passant per torrents i espais verds.

Aposta per tancar el cicle de l'aigua, fent de Palma una ciutat més permeable (espais verds i renaturalitzats) millorant els sistemes de sanejament i eliminant els abocaments a la mar. I així preservar la mar i la posidònia.

A més, i d'acord amb la Llei de canvi climàtic del GOIB, els nous urbanitzables hauran de ser autosuficients energèticament.

5. CREAM UNA XARXA DE PARCS PÚBLICS: 2 MILIONS DE m² MÉS

El nou Pla general proposa la creació d'un sistema d'espais lliures i parcs lineals que connecten els espais naturals de l'entorn de la ciutat amb la mar. Un tractament de tot el conjunt dels sistemes naturals i espais lliures, des de la Serra a la pradera de posidònia del fons de la badia com part d'un únic ecosistema a preservar i millorar. Aquest és un dels aspectes innovadors que introdueix l'urbanisme des de la perspectiva de la ciutat com a ecosistema.

El nou Pla general proposa una superfície estimada de 5.209.549 m² en sistemes generals d'espais lliures, dels quals 1.987.418 m², és a dir, 38,15%, són de nova incorporació. Això implica un augment substancial en relació amb les zones verdes per habitant: El planejament vigent calcula uns 6,21 m²/resident, i el nou Pla general proposa més de 10 m²/resident, és a dir, implica un increment d'un 61,83%.

6. APOSTA PER LA PROTECCIÓ DEL PATRIMONI I PAISATGE URBÀ

La protecció de la ciutat existent, ampliant el Catàleg d'edificis protegits, i dels barris que representen nuclis tradicionals, són una prioritat i un deute amb la ciutat.

A més, el Pla general incorpora la perspectiva del paisatge. El planejament no és construcció i consum de territori, també significa respectar l'entorn i el paisatge urbà i natural.

Exemples:

Paisatge urbà: Després de l'especial atenció al centre històric de Palma, ara cal dignificar els barris i pobles de Palma

Paisatge periurbà 1: garantir l'òptim tractament de les vies, carrers i camins d'entrada a Palma

Paisatge periurbà 2: dotar de projecte el que fins ara s'ha conegut com el sòl no urbanitzable, amb expectatives de transformació, dotant aquest sòl de l'òptima regulació per a posar en valor els elements que caracteritzen cadascuna de les subunitats de paisatge.

7. CREACIÓ DEL PARC AGRARI: CAP A LA SOBIRANIA ALIMENTÀRIA

Ara més que mai s'ha evidenciat la necessitat de disposar d'un cicle productiu local en l'àmbit de l'alimentació. I el Pla general ja fa una aposta per a garantir-ho, la creació del Parc Agrari. Històricament el sòl no urbanitzable de Palma s'ha vist com el sòl que no es pot construir, ara dotam de "projecte" aquest sòl.

El "projecte" és ser el rebost de Palma. Un territori de conreu i explotació agrícola per a garantir la sobirania alimentària, i la protecció del territori i el paisatge.

Es determinen dues zones: Parc Agrari Nord i Parc Agrari Llevant.

8. DIVERSIFICACIÓ DEL MODEL ECONÒMIC

Avançar en la diversificació econòmica, comerç local i de proximitat, barris amb mescla d'usos i nous pols econòmics (Pol Marí i Districte d'Innovació Nou Llevant, o el Parc Agrari ja comentat). Es tracta d'identificar àmbits urbans per a fomentar la implantació de teixit empresarial i activitat econòmica de sectors emergents, com l'economia verda o blava, la indústria cultural, la ciència-investigació-innovació, o l'economia de la cura. També cercant un mercat laboral més plural, de llocs de feina per a tot l'any, de major qualitat i qualificació, que generi llocs de feina per a millorar la qualitat de vida de la gent.

9. APOSTA PER LA MOBILITAT SOSTENIBLE

El nou Pla general aposta per la remodelació, millora i renovació del sistema general viari existent perquè els indicadors de mobilitat evidencien que podem ser més eficients en el model de mobilitat sostenible.

Pacificar i reduir el trànsit rodat i motoritzat implica directament reduir la contaminació de l'aire, de renous i millorar la seguretat en els desplaçaments.

- El Pla general defineix solucions en dos trams del Tramvia Badia de Palma: Avingudes, i el Coll d'en Rabassa i Can Pastilla. Cal recordar que està recollit en Pla director sectorial de mobilitat de les Illes Balears.

- Aparcaments dissuasius: 6 noves localitzacions: Son Sardina, carretera de Puigpunyent, Sa Teulera, entrada des d'autopista Inca, Nou Son Bordoy, i entrada carretera Manacor vinculada a Son Llàtzer.

- Transport públic: en els estudis del Pla general es calcula que es podrien reduir els desplaçament del vehicle privat i incrementar un 7,5% els desplaçaments amb transport públic.

Concretament:

Reducció de desplaçaments de vehicle privat: del 51,8% al 43,1%.

Increment de quota de transport públic del 14,5 al 21%.

- Es millora la xarxa viària bàsica de la ciutat, amb la integració urbana de la via de cintura, eliminant la barrera que ara suposa entre barris com Son Gotleu, Son Güell o el Rafal.

10. HUMANITZACIÓ DE L'ESPAI PÚBLIC: EIXOS CÍVICS I SUPERILLES

Potenciació dels eixos cívics i territorials i introducció de l'estratègia de superilla.

És a dir, connexions transversals i altres eixos cívics circumval.lars que cohesionaran el conjunt de barriades de Palma.

La superilla és una estratègia a través de la qual prioritzar l'espai públic per a les persones, limitant el trànsit per determinades vies per a obrir espais públics multifuncionals, cívics i ciutadans. En definitiva, humanitzar la ciutat.

Els beneficis ja els estan gaudint altres ciutats:

. Augmenta esperança de vida en 200 dies de mitjana.

. Es reduiria el 24% de la contaminació atmosfèrica

. Més espais verds i reducció del consum d'energia.