L'ull desarmat

A cura de Nerea Ubieto Col·lectiva: Nuria Güell, Olalla G.Valdericeda, Valeria Andrade, Regina José Galindo, David Martin, Marta Pujades, Arantxa Boyero, Cristina Lucas, Shoja Azari. 

La nostra manera de mirar mai és innocent; entenem i codificam el món a través d'un anquilosat sistema de creences, construït des de fora, però integrat com a propi. El procés de formació és complex, històric i sibil·lí: es desenvolupa a través de petits gestos i comportaments quotidians que consoliden una manera d'entendre i abordar el món. De tots els sistemes que governen les nostres ments (capitalisme, neoliberalisme, productivisme), el patriarcat és el més antic de tots i es replica en els altres. Com apunta l'antropòloga Rita Laura Segato, no és una religió o una cultura ¿aquestes són les seves disfresses¿, sinó un ordre polític que és necessari desarticular des dels seus fonaments. Aquest és l'objectiu de l'exposició: despullar l'ull ¿entès com a dispositiu de processament de la realitat¿ dels filtres implantats socialment, basats en l'hegemonia d'allò masculí, blanc, heterosexual i occidental, que li impedeixen veure-hi per si mateix. 

El patriarcat és una superestructura tentacular; un camaleó que adopta l'aparença del seu entorn per a no ser detectat; un dau amb moltes cares que comparteixen el nucli de la dominació i la violència. Les obres seleccionades evidencien les seves diverses màscares: la religió i els mites (Cristina Lucas), la moral i els hàbits (Valeria Andrade), el llenguatge i l'imaginari visual (Olalla G. Valdericeda), la cultura i la història de l'art (Núria Güell), les lleis i els mandats (Regina José Galindo), els estereotips i les creences naturalitzades (David Martín, Marta Pujades, Arantxa Boyero) i, per descomptat, el sistema neoliberal capitalista que l'ha integrat amb subtilesa dins del seu programa (Shoja Azari). 

 Els projectes apunten a un engranatge ben constituït i assenyalen cap a on s'ha de dirigir la responsabilitat. A través d'un gir de 180 graus en la manera d'abordar la cultura de la violació, la proposta desplaça la mirada des de les víctimes cap als perpetradors i el règim de pensament que empara la violència. Les propostes afebleixen el poder del sistema a través del seu desvelament, identificant les estratègies de naturalització de l'abús i l'opressió. En definitiva, ensenyen a veure amb ulls nous, desarmats, lliures dels aparells que perverteix el pensament abans de ni tan sols mirar. Finalment, en la mostra no sols s'assenyala el problema, sinó que es proposen formes de desactivació de patrons nocius i maneres sanes d'entendre la masculinitat per a qualsevol sexe.