Erosions

Erosions

El Casal Solleric us proposa per a aquesta tardor dedicar un temps, vivencialment, a experimentar la performativitat i reflexionar-hi. En el moment present, l'art d'acció i la performance tenen una centralitat en el camp de l'art i del pensament contemporani ja inqüestionable. Des dels anys 70, el cos s'ha anat consolidant com a productor de coneixement; un cos polític articulador d'un llenguatge en què l'acció, l'espai i el temps creen experiències efímeres per a ser vistes i viscudes, amb el potencial de trastocar-nos, fer-nos pensar i modificar-nos, provocar erosions subtils. Aquesta petita mostra enceta un cicle que s'anirà desenvolupant els pròxims anys i que neix de l'escolta del teixit artístic local i la voluntat d'aprofundir en els significats del concepte performance obert i libidinal, que es resisteix a ser definit. En aquest sentit, Andrea Soto Calderón, doctora en Filosofia i professora d'Estètica i Teoria de l'Art ens parlarà de la performativitat esmicolant el terme des de posicions polítiques i estètiques per a conduir-lo cap a la performativitat de les imatges.

Cos, moviment, política i poètica són els continguts de la publicació que presentarem: Fer-se un cos. Entrenament políticopoètic, la qual sorgeix del taller proposat per Quim Pujol i Jordi Pallarès l'abril passat. Les artistes Laia Ventayol, Veru Iché, Concha Vidal i el mateix Quim Pujol ens presentaran performances de les quals formaran part llenguatge, memòria, incertesa, imaginari, naturalesa, gènere, ciutat i derives.

Un dels temes de debat que us proposarem en el marc d'aquesta trobada és la potencialitat del cos, el llenguatge i el moviment de ser elements disruptius i poètics, amb capacitat política per a travessar les línies frontereres de les arts contemporànies i parlar del món en el quals ens ha tocat viure. Com ens recorden Juan Albarracín i Iñaki Estella, la indefinició del concepte performance és tan perillosa com productiva, i hi afegiria que també és fascinant.

No deixeu de visitar Vuelo luego existo de Diana Coca, comissariada per Mercedes Estarellas, a la planta noble, un altre exemple de les múltiples formes que té la performativitat.